Sorolla. Caçant impressions
21 desembre 2022 - 5 març 2023
L´exposició està organitzada pel Palau Martorell en col·laboració amb el Museu Sorolla i
la Fundació Museu Sorolla.
Sorolla. Caçant impressions està comissariada per Blanca Pons-Sorolla i María López.
Es compon d’un total de 193 olis en format petit sobre taula, cartró o altres materials pertanyents a la col·lecció del Museu Sorolla.
Al llarg de la seva vida, Joaquím Sorolla va arribar a pintar prop de dos mil olis sobre cartrons o tauletes de mida petita. Els anomenava “apunts”, “taques”, o “notes de color”.
Aquest format va ser cada cop més utilitzat al llarg del segle XIX pels grans artistes, ja que permetia recollir amb rapidesa idees o impressions de coses vistes en obres independents que anaven més enllà d’un simple esbós. Considerades al principi obres íntimes, productes inacabats del treball del pintor, aviat s’hi va apreciar la llibertat creativa i van començar a exposar-se i a cotitzar-se com a mostres d’allò més personal i original de l’artista.
Sorolla les va utilitzar de vegades per assajar composicions, però sovint com a mer exercici. Les conservava al seu estudi, subjectes amb agulles cobrint-hi parets senceres; aviat va començar, però, a emmarcar-les, i en totes les seves exposicions aquests quadrets van tenir una presència abundant i destacada.
Petits en mida, però grans en audàcia, contenen ràfegues del Sorolla més brillant.
L'exposició recull aquestes peces pintades per Sorolla al llarg de tota la seva trajectòria artística dividida de la següent manera:
FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ, 1880 – 1903
Després dels anys de formació a València, Sorolla s'estableix a Roma pensionat per l'Acadèmia d'Espanya (1885-1889), i des d'allà viatja a París, on el panorama artístic de la capital francesa el deixà atònit.
A partir de l'any 1890, instal·lat a Madrid amb la seva dona, es comença a presentar a grans certàmens a Espanya i l'estranger.
L’any 1903, quan acaba el gran quadre Sol de tarda, Sorolla considera que definitivament ha trobat el seu estil.
Els seus primers apunts mostren la influència de Fortuny i dels italians tant en la composició com en la manera d'utilitzar expressivament les zones de la fusta que deixa sense pintar.
Les obres de petit format li serveixen com a preparació per a composicions més ambicioses; però cobren de mica en mica independència respecte a les obres d'envergadura: Sorolla les
fa servir com a instrument paral·lel, experimental i, sobretot, com una manera de mirar i convertir en pintura l'essència d'aquesta mirada.
LA MADURESA ARTÍSTICA DE SOROLLA 1904 – 1911
L'exposició a la Galeria Georges Petit, París, 1906
L’any 1906 Sorolla presentarà la seva primera exposició monogràfica a París, a la moderna i prestigiosa galeria Georges Petit. Aleshores ja ha fet un gir decisiu cap als temes que li ofereixen majors seduccions i desafiaments visuals: les variacions de la llum al llarg del dia i de les estacions, el color de les ombres, els reflexos i transparències de l'aigua, els contrallums, les audàcies cromàtiques. I troba en els amplis espais del mar i de les platges l'escenari més ric.
En aquella exposició hi va haver una amplia representació dels seus petits formats, que adquireixen una importància enorme com a suport de la seva avidesa d'experimentació en aquests anys.
Després de l'exposició, Sorolla passa unes setmanes a Biarritz, on les escenes de l'esbarjo dels elegants a les platges li proporcionen nous estímuls. La paleta s'aclareix i es refresca, i els enquadraments adquireixen un màxim d'instantaneïtat fotogràfica.
LA MADURESA ARTÍSTICA DE SOROLLA 1904 – 1911
Les exposicions americanes
Entre els anys 1907 i 1911, Sorolla realitzarà nombroses exposicions individuals: tres a Alemanya (1907), una a Londres (1908) i la gran exposició de la Hispanic Society de Nova York (1909). Després en van venir d'altres als Estats Units: aquell mateix any a la Fine Arts Academy de Buffalo i la Copley Society de Boston; i l’any 1911, a l'Art Institute de Chicago i al City Art Museum de St. Louis, a més de l'Exposició Internacional de Roma. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va posar fi a aquest moviment.
En aquestes exposicions, Sorolla va presentar les seves notes de color emmarcades individualment i els hi va donar un gran protagonisme, mostrant la importància que el mateix artista els concedia com a obres autònomes i independents. Però proveir totes aquestes exposicions va obligar Sorolla a treballar intensament en formats mitjans, per la qual cosa de mica en mica va decréixer la seva producció de “notes de color”.
PLENITUD 1912 – 1919
Ara és quan la meva mà obeeix per complet a la meva retina i el meu sentiment,
vint anys després! Realment l'edat en què s'ha d'anomenar pintor:
després de quaranta de feina!
Rodolfo Gil citant Sorolla, a Joaquín Sorolla, 1913, pp. 25-30
Des del 1912, el gran encàrrec dels murals per a la Biblioteca de la Hispanic Society consumeix la major part del seu temps. Quan no està pintant per al projecte, ho fa per a ell mateix, sense la pressió de les exposicions. Conrea els íntims i silenciosos quadres de jardí i produeix algunes de les més belles i aconseguides escenes de platja. Cada cop més, la rapidesa, destresa i lleugeresa que havia aplicat en els seus apunts es reflecteixen en les seves obres de més envergadura.
En els darrers anys, els apunts que pinta a les platges del nord, especialment a Sant Sebastià, mostren tant el seu incansable afany d'experimentació com una execució cada vegada més abreujada. Un Sorolla essencial que, a través dels seus “petits formats”, continua investigant la síntesi visual de les formes a l'aire lliure.
