EL CIRC

El circ és un tema universal i extremament plàstic. Res del que es faci és excessiu, perquè tot és sempre possible: un home pot tenir dos caps, o la cara verda, o anar vestit de vermell de cap a peus. El circ és tot això: un meravellós món en si mateix. Botero va començar a apropar-se a aquest tema l’any 2006, durant una de les seves visites anuals a Zihuatanejo, a Mèxic, on va descobrir un circque, a desgrat de la seva modèstia, tenia un sabor realment llatinoamericà. Durant la visita, a més dels personatges, que manifestaven una tristesa continguda, li va cridar sobretot l’atenció la immensa poesia i plasticitat de les seves formes i colors, sense oblidar que l’experiència li va recordar els espectacles circenses a què havia assistir de jove a Medellín. Tot i que les obres els mostren en plena acció, els actors del circ reflecteixen la serenitat i l’estatisme propis dels personatges boterians, i transmeten una sensació paradoxal, que oscil·la entre el dinamisme i l’estatisme. Trapezistes, pallassos i contorsionistes protagonitzen una sèrie d’obres caracteritzadespels colors, la melangia i l’encant poètic.