Fernand Léger, Litografía perteneciente a la serie Cirque 1963. © Fernand Léger, VEGAP, Barcelona, 2024
1881, Argentan - 1955, Gif-sur-Yvette, Francia
Pintor francès que podríem definir com un clàssic, va significar per a moltes generacions «l’avantguarda» i «la modernitat», i també, un dels grans del cubisme.
Neix en un petit poble francès de l’àmbit rural en el darrer tram del segle XIX, un període històric marcat pels canvis tecnològics, pel desenvolupament de les màquines i el creixement de les ciutats. Aviat comprèn que el món està canviant d’una forma vertiginosa: es desenvolupa la urbs amb el bullici, el soroll, la velocitat, la confusió… i entén que el paper de l’artista és el d’enfrontar-se al desafiament que suposa endreçar aquest nou caos i transformar-lo en bellesa, equilibri i harmonia. L’art unit a la vida.
Així doncs, l’artista no pot ser aliè a la transformació del món, ha d'estar compromès, oferir solucions. Aquestes solucions no es troben mirant al passat sinó acceptant i ordenant el present, amb idees i recursos actuals. Sota aquests fonaments bàsics, Léger comença la seva pròpia evolució, a la recerca d’un món harmoniós.
La trajectòria artística de Fernand Léger és constant i diversa. La preponderància de les figures humanes i les formes geomètriques, el diàleg entre les línies i els colors, el seu gust per l’arquitectura i els plànols pictòrics són ingredients que conformen un art propi i identificable.
L’artista crea un univers propi, lligat a la terra i a la natura, a la tradició i, alhora a la modernitat i a la màquina. Un món en el que situa al centre, a l’home i la dona moderns, del carrer, que treballen i es diverteixen. Una humanitat colorista que viu l’esperit del seu temps.
Tot l’interessa, la grandesa i allò més petit es fonen en la categoria d’allò necessari. Perquè l'art i el seu company el color, formen part de l’essència. Léger concep l’art com a un element fonamental en l’organització de la realitat, com a part essencial de la vida, no com quelcom complementari. Vida i art, art i vida, barrejats en aquesta harmonia que sempre ha cercat aquest mestre normand, enlluernat per París i les màquines.