«París, per a mi, ha estat una escola de vida, amb el seu ambient, la seva llum, la seva atmosfera. És a França on jo he renascut».

 

Marc Chagall

 

El 1910 Chagall viatja per primer cop a París i s'instal·la en un estudi al barri de Montparnasse.

 

No és d'estranyar que Chagall decidís anar a la capital francesa, que s'havia convertit en el centre del món de l'art i atreia a tots aquells joves interessats en la cultura. Va ser el centre de les avantguardes artístiques, on confluïen artistes fascinats per l'ambient bohemi, els cafès cosmopolites, les possibilitats de formar-se a les acadèmies i museus i, sobretot, pels Salons, que els brindaven l'oportunitat d'exhibir les seves creacions.

 

París és la ciutat que l'acull quan es veu obligat a abandonar definitivament Rússia als anys vint; la ciutat que somiava durant el seu exili americà, la seva segona llar. París el va rebre amb els braços oberts i li va dedicar una gran exposició retrospectiva al Museu d'Art Modern l'any 1947. Novament el va captivar el seu fulgor i la seva llibertat (lumière-liberté).

 

La ciutat que tantes vegades li va donar la benvinguda i el va acollir es converteix en una de les seves fonts d'inspiració principals. El 1954 Chagall realitza una sèrie de litografies per a Derrière le miroir, que són una declaració d'amor a París. A través d'acolorides imatges, va representar els seus elements arquitectònics més icònics, com ara la Torre Eiffel, el Panteó, Nôtre Dame... entre els quals floten els seus personatges fantàstics.

 

Amb les seves creacions, Chagall va retre homenatge a París, que, segons ell, «va il·luminar el meu món ombrívol, com si fos el sol».