«Des de la meva primera joventut, la Bíblia em va captivar. Sempre em va semblar, i em sembla, que és la font més gran de poesia de tots els temps. D'aleshores ençà, he buscat aquest reflex a la vida i en l'art. La Bíblia és com una ressonància de la natura i representa l'enigma que jo sempre he volgut transmetre».

 

Marc Chagall

 

Marc Chagall era jueu i la seva infància es va veure profundament afectada per l'antisemitisme de l'Imperi Rus. Va ser testimoni de la persecució i l'exili dels seus compatriotes per les seves creences religioses, i al més fons de la seva ànima hi havia una tristesa immensa pel patiment del seu poble.

 

El 1931 va realitzar un recorregut per Egipte, Síria i Palestina. La peregrinació a Terra Santa suposa la visita dels llocs que van ser escenari de la història del poble elegit: Haifa, Tel Aviv i Jerusalem; l'etern exiliat, el jueu errant, descobreix les seves arrels, la seva terra d'origen. L'experiència va suposar per a l'artista un retorn a la tradició del judaisme, alhora que una fonda reflexió sobre la seva identitat i una comunió amb la natura.

 

El viatge té un fort impacte emocional en l'esperit de Chagall. Les seves creacions sobre la Bíblia reflecteixen la seva fe, la seva vitalitat, la intensa llum palestina que l'il·lumina, la força espiritual rebuda: «Quan vaig descobrir finalment la Bíblia, vaig veure que estava envoltada de núvols i brillava com el cel estelat sobre la nostra terra».