El 1927 el marxant d'art i editor Ambroise Vollard va encarregar a Chagall la il·lustració de les Faules de La Fontaine, que van ser editades anys més tard per Tériade, el 1952.

 

La Fontaine, escriptor francès del segle XVII, és apreciat com un dels representats més destacats dins d'aquest gènere; les seves Faules són considerades una obra mestra de la literatura francesa.

 

Quan Chagall va il·lustrar aquests relats moralitzants, se sentia proper a la tradició russa, a les icones i als lubki, estampes acolorides pertanyents a la cultura popular russa que apareixien acompanyades d'un text senzill i que es feien servir tradicionalment per instruir les persones amb escassa formació.

 

A més, li fascinaven els animals. Segons els seu propi testimoni, havia crescut en un poble i els animals formaven part de la seva infantesa i de la seva vida. Vedelles, vaques, porcs, granotes, guineus, galls, formigues... creen un imaginari màgic que reflecteix de manera impecable la fantasia i la ironia de l'escriptor.

 

La Fontaine i Chagall, tot i pertànyer a èpoques diferents, tenien aspectes en comú: el gust per les tradicions populars, la reflexió sobre el comportament humà i una imaginació desbordada. En aquest llibre il·lustrat es crea, així, una profunda simbiosi entre la idea, el text i la imatge.