LA BELLESA - EL PODER DE LA INSPIRACIÓ
«L’artista s’ha de mantenir fidel a si mateix i a les seves arrels nacionals.»
—Alphonse Mucha
El 1910, Mucha va tornar a la seva pàtria després d’una absència quasi ininterrompuda de vint-i-cinc anys. La seva intenció era fer realitat una vella ambició: posar el seu art al servei de la llibertat política del seu país. Treballant sense treva per aquest objectiu, va dedicar els disset anys següents al seu projecte privat L’epopeia eslava —un cicle de vint pintures monumentals sobre la història txeca i eslava— alhora que acceptava encàrrecs al servei de causes amb les quals simpatitzava.
Aquesta secció final presenta exemples de la darrera etapa de Mucha, com ara Cançó de Bohèmia (1918), una pintura al·legòrica d’homenatge a la solidaritat eslava feta durant l’últim any de la Primera Guerra Mundial, juntament amb cartells como el de la celebració del desè aniversari de la fundació de Txecoslovàquia (1928), que va coincidir amb la primera exposició pública de L’epopeia eslava a Praga. Aquestes obres segueixen reservant un paper central a la figura femenina, però la converteixen en un símbol espiritual que, vestit amb roba folklòrica —«l’ànima de la nació», segons Mucha—, vol inspirar i unir els pobles eslaus entorn de l’objectiu comú de crear un món millor.
Cor de Professors Moravos, 1911
Litografia a color
106 x 77 cm
Copyright© 2023 Mucha Trust